El linx ibèric (Lynx pardinus) és una de les quatre espècies de linx que existeixen actualment, originari de la Península Ibèrica. Els resultats obtinguts en un recent estudi serveixen per a establir els paràmetres bioquímics de referència per al linx ibèric i contribueixen a la conservació de les espècies.

Lynx genus és un dels 14 gèneres que formen part de la família Felidae és una de las 4 espècies de linxs que existeixen actualment, originari de la Península Ibèrica.

En les últimes dècades, la desaparició progressiva de les poblacions de linx ibèric ha estat atribuïda principalment a una dràstica reducció en el número de preses, el conill silvestre (Oryctolagus cuniculus), així com a la fragmentació del seu hàbitat, trampes il·legals, atropellaments, caça il·legal i malalties. Tots aquests factors han fet que el linx ibèric s’hagi convertit en una de les espècies de fèlids més amenaçades del món, essent considerat en vies d’extinció crítica. La seva distribució s’ha reduït en un 99% en 50 anys, amb menys de 200 individus habitant actualment només dos metapoblacions aïllades en el sud d’Espanya (Sierra Morena i Parc Natural de Doñana).

La publicació d’informació concernent a les patologies que poden afectar al linx ibèric ha augmentat, però els estudis que investiguen l’ús d’anàlisis hematològics i bioquímics com a indicadors de salut són limitats. El coneixement dels valors basals bioquímics és especialment important en espècies amenaçades per a la interpretació de dades laboratorials, que sovint són els primers indicadors de malaltia.

En el present estudi, es van determinar els intervals bioquímics de referència per a 31 linxs ibèrics (Lynx pardinus) clínicament sans, d’entre 1-6 anys d’edat. 13 dels linxs eren animals salvatges atrapats i els altres 18 eren animals criats en captivitat. Les mostres es van recollir entre novembre del 2004 i desembre del 2006. Es va avaluar la influència del sexe (mascles vs. femelles), edat (joves vs. adults) i condició de l’hàbitat (lliure vs. captiu) sobre els anàlisis bioquímics.

Els resultats obtinguts es resumeixen a continuació:

• Les concentracions d’albúmina sèrica van ser significativament superiors en femelles que en macles, mentre que la creatina fosfoquinasa va ser superior en mascles.
• Els nivells de fosfatasa alcalina i lactat deshidrogenasa van ser més elevats en linxs joves, mentre que els valors de gamma glutamil-transferasa i creatinina fosfatasa van ser més elevats en adults.
• Els linxs capturats en estat salvatge van tenir concentracions més altes de ferro, calci, fosfatasa alcalina i creatinina, però menys d’aspartat aminotransferasa i alanina aminotransferasa que els linxs mantinguts en captivitat.
• Els resultats van ser en general comparables amb els intervals de referència descrits per a d’altres espècies de linx, gat domèstic i altres espècies de fèlids.
• Aquests resultats serveixen per a establir els paràmetres bioquímics de referència per al linx ibèric i contribueixen a la conservació de les espècies.

Aquest estudi es publicarà properament en la revista The Veterinary Journal (2009) com a Determination of serum biochemical reference intervals for the Iberian lynx (Lynx pardinus). I García, S Napp, I Zorrilla, A Vargas, J Pastor, Á Muñoz, F Martínez.