Campilobacteriosi
SÍMPTOMES I LESIONS
En l’home

Quasi totes les campilobacteriosis estan causades per C. jejuni (i ocasionalment C. coli). Solament un 1% els causen altres espècies. Els signes clínics poden incloure:

  • Període d’incubació curt (1-10 dies, essent més freqüent entre 2-5 dies)

  • Diarrea líquida o pastosa (generalment es resol en 7-10 dies)
  • Recaigudes en un 10-25% dels casos
  • Febre
  • Nàusea, vòmits
  • Dolor abdominal, de cap i muscular
  • Femtes amb sang visible o oculta
  • Complicacions poc freqüents.

C. fetus és un patogen oportunista i causa principalment infeccions sistèmiques, amb tendència a ocórrer en persones debilitades amb diabetis, càncer o cirrosi (febre, dolor abdominal, esplenomegàlia i hepatomegàlia).

En animals

Enteritis
  • C. jejuni i ocasionalment C. coli causen enteritis en vedells, ovelles, pollastres, gossos, gats, visons, fures i alguns animals de laboratori.
  • És més comú en animals joves per estrès. Les malalties concurrents poden incrementar el risc en adults.
  • Període d’incubació generalment curt.
  • Els símptomes duren generalment 3-7 dies, però algunes diarrees intermitents poden durar setmanes i, fins i tot, mesos.
  • Lesions: distensió del jejú, enteritis hemorràgica disseminada i hepatitis focal.

Símptomes reproductius
  • C. fetus subsp. venerealis i C. fetus subsp. fetus poden causar campilobacteriosi genital bovina (infertilitat, mort embrionària primerenca i prolongació de l’època de parts). Els braus són asimptomàtics.
  • La taxa d’avortaments en ovelles per C. fetus és del 10-20% (si apareix un brot en un ramat lliure pot arribar a un 70-90%).
  • Lesions: colitis hemorràgica, nòduls limfàtics edematosos, broncopneumònia en fetus i placentitis.

Els portadors asimptomàtics són freqüents en moltes espècies d’animals domèstics, però en l’home no sol ocórrer.

CRÈDITS
Rubén Cordón Morales
Informàtic
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
Responsable dels Serveis Informàtics del Centre de Recerca en Sanitat Animal
(CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Mariano Domingo Álvarez
Doctor en Veterinària
Director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Manel López Béjar
Doctor en Veterinària
Degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guadalupe Rodríguez García
Llicenciada en Veterinària
Agència de Protecció de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dra. Elisabet Rodríguez González
Doctora en Veterinària
Responsable de Comunicació del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.
 
Diseny i realització:
ACV – Pg. de Gràcia, 24 pral. 08007 Barcelona
www.acvglobal.com
FONTS D'INFORMACIÓ
  • Algunos aspectos de la epidemiología y prevención de la anisakiosis. Pereira Bueno, Juana María. (1992) Junta de Castilla y León, Consejería de Sanidad.
  • Anisakiasis gastro-alérgica: Hipersensibilidad inmediata debida a parasitación por Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:230-236. MC López Serrano, A Alonso-Gómez, A Moreno-Ancillo, A. Daschner, J Suárez de Parga.
  • Anisakis. Incidencia del nuevo RD 1420/2006 en la Comunidad Autónoma de Andalucía. 20 de diciembre de 2006. Consejería de Salud. Dirección General de Salud Pública y Participación.
  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (http://www.cresa.es).
  • Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andalucía (http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca).
  • Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Generalitat Valencia (http://www.agricultura.gva.es).
  • Curso digital de enfermedades infecciosas porcinas. Laboratorios Syva (http://www.syva.es).
  • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/salut).
  • Diccionari de veterinària i ramaderia. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Dossier tècnic. Num. 32 Sanitat animal (II). Boví. Noviembre 2008. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Enfermedades infecciosas de los animales domésticos. Joachim Beer. Ed. Acribia.
  • Food Safety and Inspection Service (http://www.fsis.usda.gov).
  • Higiene e inspección de la carne. Benito Moreno. 2006. Editor: Díaz de Santos.
  • Información para prevenir la triquinosis. Portal del Gobierno de Aragón. Salud y Consumo (http://www.portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPUBLICA/ZOO/Triquinosis/Información%20para%20prevenir%20la%20Triquinosis.pdf).
  • La gripe aviar ¿una nueva amenaza pandémica? Juan Ortín. Colección Divulgación. 2007. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/gripeAviar.pdf).
  • Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino ().
  • Opinión Comité Científico AESA, nº referencia 2005-008 (http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/COMITE%20CIENTIFICO%20ANISAKIS1.pdf).
  • Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (http://www.fao.org).
  • Organización Mundial de Sanidad Animal (http://www.oie.inT).
  • Real Academia Española (http://www.rae.es).
  • Situación de la triquinosis en Chile. Rodrigo Martínez. Octubre 1998. Escuela de Salud Pública en el Departamento de Epidemiología, Ministerio de Salud.
  • Termoestabilidad de los antígenos de la larva Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:240-246. ML Baeza Ochoa y MS San Martín. Sección de Alergia, Hospital Universitario Gregorio Marañón. Madrid.
  • Veterinaria Virtual. Facultat de Veterinària de la UAB. Materiales docentes (http://quiro.uab.es).