Llengua blava
CONTAGI
La principal via de transmissió és a través de la picada de petits mosquits que pertanyen al gènere Culicoides. A Europa, el principal vector competent és l’espècie Culicoides imicola.

El virus es replica dins de l’artròpode, principalment a les glàndules salivals.

Vies de transmissió
El virus no es transmet per contacte, però pot ser transmès per transferència de sang a partir d’un animal infectat i a partir de semen infectat.

La malaltia s’introdueix en zones indemnes pel transport d’animals o semen infectats, o pel transport de Culicoides portadors a través del vent.

El risc que s’estableixi una infecció en una zona particular ve influït per:
  • la densitat d’animals, particularment bòvids.
  • la susceptibilitat dels remugants a la infecció.
  • l’abundància de Culicoides.
La transmissió es limita en aquells períodes de l’any en què els mosquits adults estan actius, la qual cosa coincideix amb els períodes de primavera, estiu i principis d’hivern.

Els bovins infectats juguen un paper important per al manteniment del virus en una regió, ja que sovint són l’hoste preferit dels vectors i poden ser font de virus durant setmanes sense mostrar-ne cap signe clínic.

CRÈDITS
Rubén Cordón Morales
Informàtic
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
Responsable dels Serveis Informàtics del Centre de Recerca en Sanitat Animal
(CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Mariano Domingo Álvarez
Doctor en Veterinària
Director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Manel López Béjar
Doctor en Veterinària
Degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guadalupe Rodríguez García
Llicenciada en Veterinària
Agència de Protecció de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dra. Elisabet Rodríguez González
Doctora en Veterinària
Responsable de Comunicació del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.
 
Diseny i realització:
ACV – Pg. de Gràcia, 24 pral. 08007 Barcelona
www.acvglobal.com
FONTS D'INFORMACIÓ
  • Algunos aspectos de la epidemiología y prevención de la anisakiosis. Pereira Bueno, Juana María. (1992) Junta de Castilla y León, Consejería de Sanidad.
  • Anisakiasis gastro-alérgica: Hipersensibilidad inmediata debida a parasitación por Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:230-236. MC López Serrano, A Alonso-Gómez, A Moreno-Ancillo, A. Daschner, J Suárez de Parga.
  • Anisakis. Incidencia del nuevo RD 1420/2006 en la Comunidad Autónoma de Andalucía. 20 de diciembre de 2006. Consejería de Salud. Dirección General de Salud Pública y Participación.
  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (http://www.cresa.es).
  • Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andalucía (http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca).
  • Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Generalitat Valencia (http://www.agricultura.gva.es).
  • Curso digital de enfermedades infecciosas porcinas. Laboratorios Syva (http://www.syva.es).
  • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/salut).
  • Diccionari de veterinària i ramaderia. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Dossier tècnic. Num. 32 Sanitat animal (II). Boví. Noviembre 2008. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Enfermedades infecciosas de los animales domésticos. Joachim Beer. Ed. Acribia.
  • Food Safety and Inspection Service (http://www.fsis.usda.gov).
  • Higiene e inspección de la carne. Benito Moreno. 2006. Editor: Díaz de Santos.
  • Información para prevenir la triquinosis. Portal del Gobierno de Aragón. Salud y Consumo (http://www.portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPUBLICA/ZOO/Triquinosis/Información%20para%20prevenir%20la%20Triquinosis.pdf).
  • La gripe aviar ¿una nueva amenaza pandémica? Juan Ortín. Colección Divulgación. 2007. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/gripeAviar.pdf).
  • Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino ().
  • Opinión Comité Científico AESA, nº referencia 2005-008 (http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/COMITE%20CIENTIFICO%20ANISAKIS1.pdf).
  • Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (http://www.fao.org).
  • Organización Mundial de Sanidad Animal (http://www.oie.inT).
  • Real Academia Española (http://www.rae.es).
  • Situación de la triquinosis en Chile. Rodrigo Martínez. Octubre 1998. Escuela de Salud Pública en el Departamento de Epidemiología, Ministerio de Salud.
  • Termoestabilidad de los antígenos de la larva Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:240-246. ML Baeza Ochoa y MS San Martín. Sección de Alergia, Hospital Universitario Gregorio Marañón. Madrid.
  • Veterinaria Virtual. Facultat de Veterinària de la UAB. Materiales docentes (http://quiro.uab.es).