Salmonel·losi
PATOGÈNIA
Fonts d’infecció
Les fonts d’infecció solen ser altres animals portadors infectats, però també altres mamífers, aus, rosegadors, insectes, l’home, l’aigua o l’aliment contaminat i l’ambient de la granja (femtes, pols, equips, terres mal desinfectats, etc.).

Via oral
La principal porta d’entrada de la Salmonella és la via oral, per contacte amb femtes d’animals infectats. Resistent al pH de l’estómac, sals biliars i peristaltisme, colonitza l’intestí prim i envaeix els ganglis limfàtics mesentèrics, provocant una infecció localitzada.

La Salmonella evadeix les defenses intracel.lulars de les cèl.lules intestinals sense ser destruïda i comença a dividir-se dins de la cèl.lula.

Posteriorment, passa a la sang i produeix una infecció sistèmica, multiplicant-se en macròfags, i es localitza al fetge, la melsa, la medul.la òssia, etc.

La Salmonella s’elimina per les femtes, i es multiplica a l’ambient, on és molt resistent.

Transmissió aèria
En cas d’entrada per transmissió aèria, es produeix una invasió a les amígdales i els pulmons.

Els nombrosos serotipus de Salmonelles manifesten diferent patogenicitat i virulència, i es poden classificar segons la seva adaptació a l’hoste.

Serotipus adaptats a l’home:
  • Salmonella typhi
  • Salmonella paratyphi A, B (aus) i C
  • Salmonella sendai
Serotipus adaptats als animals:
  • Aus: Salmonella pullorum i Salmonella gallinarum
  • Boví: Salmonella dublin
  • Oví: Salmonella abortusovis
  • Equí: Salmonella abortusequi
  • Porc: Salmonella cholerasuis
  • Conills: una serovarietat pertanyent a la subespècie IIIa, típica d’animals de sang freda, ha aconseguit adaptar-se als conills i produeix quadres clínics greus.

Altres serotipus no adaptats a hostes específics (infecten molts animals, entre ells el conill, i també persones): Salmonella typhimurium i Salmonella enteritidis

CRÈDITS
Rubén Cordón Morales
Informàtic
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
Responsable dels Serveis Informàtics del Centre de Recerca en Sanitat Animal
(CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Mariano Domingo Álvarez
Doctor en Veterinària
Director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Manel López Béjar
Doctor en Veterinària
Degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guadalupe Rodríguez García
Llicenciada en Veterinària
Agència de Protecció de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dra. Elisabet Rodríguez González
Doctora en Veterinària
Responsable de Comunicació del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.
 
Diseny i realització:
ACV – Pg. de Gràcia, 24 pral. 08007 Barcelona
www.acvglobal.com
FONTS D'INFORMACIÓ
  • Algunos aspectos de la epidemiología y prevención de la anisakiosis. Pereira Bueno, Juana María. (1992) Junta de Castilla y León, Consejería de Sanidad.
  • Anisakiasis gastro-alérgica: Hipersensibilidad inmediata debida a parasitación por Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:230-236. MC López Serrano, A Alonso-Gómez, A Moreno-Ancillo, A. Daschner, J Suárez de Parga.
  • Anisakis. Incidencia del nuevo RD 1420/2006 en la Comunidad Autónoma de Andalucía. 20 de diciembre de 2006. Consejería de Salud. Dirección General de Salud Pública y Participación.
  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (http://www.cresa.es).
  • Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andalucía (http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca).
  • Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Generalitat Valencia (http://www.agricultura.gva.es).
  • Curso digital de enfermedades infecciosas porcinas. Laboratorios Syva (http://www.syva.es).
  • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/salut).
  • Diccionari de veterinària i ramaderia. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Dossier tècnic. Num. 32 Sanitat animal (II). Boví. Noviembre 2008. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Enfermedades infecciosas de los animales domésticos. Joachim Beer. Ed. Acribia.
  • Food Safety and Inspection Service (http://www.fsis.usda.gov).
  • Higiene e inspección de la carne. Benito Moreno. 2006. Editor: Díaz de Santos.
  • Información para prevenir la triquinosis. Portal del Gobierno de Aragón. Salud y Consumo (http://www.portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPUBLICA/ZOO/Triquinosis/Información%20para%20prevenir%20la%20Triquinosis.pdf).
  • La gripe aviar ¿una nueva amenaza pandémica? Juan Ortín. Colección Divulgación. 2007. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/gripeAviar.pdf).
  • Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino ().
  • Opinión Comité Científico AESA, nº referencia 2005-008 (http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/COMITE%20CIENTIFICO%20ANISAKIS1.pdf).
  • Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (http://www.fao.org).
  • Organización Mundial de Sanidad Animal (http://www.oie.inT).
  • Real Academia Española (http://www.rae.es).
  • Situación de la triquinosis en Chile. Rodrigo Martínez. Octubre 1998. Escuela de Salud Pública en el Departamento de Epidemiología, Ministerio de Salud.
  • Termoestabilidad de los antígenos de la larva Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:240-246. ML Baeza Ochoa y MS San Martín. Sección de Alergia, Hospital Universitario Gregorio Marañón. Madrid.
  • Veterinaria Virtual. Facultat de Veterinària de la UAB. Materiales docentes (http://quiro.uab.es).