Salmonel·losi
PREVENCIÓ
Per reduir la salmonel.losi, és necessari un enfocament complet des de la granja fins a la taula. Els grangers, la indústria, els inspectors d’aliments, els venedors d’aliments, els treballadors d’una cadena alimentària i els consumidors són, cada un d’ells, una baula important a la cadena d’innocuïtat alimentària.

Programes de control
A l’UE s’han establert bases per a l’elaboració de programes de control específics per a cada país. L’ordre de les poblacions que han de controlar-se és el que segueix:
  1. Gallines reproductores
  2. Gallines ponedores
  3. Pollastres d’engreixament
  4. Galls dindi i porcs d’abastament
  5. Porcs reproductors

Mesures higièniques
Per inhibir la multiplicació de la Salmonella a las granges, és necessària l’aplicació de mesures higièniques:

Compra d’animals únicament d’explotacions lliures de salmonel.losi, complint la quarantena.
Estabulació per separat de les diferents espècies animals i divisió segons grups d’edat.
Eliminació contínua dels animals malalts o sospitosos.
Estabulació aïllada d’animals que han sobreviscut a la salmonel.losi.
Eliminació constant de restes de pinso, orina i femtes.
Neteja i desinfecció adequades.
Lluita efectiva contra contaminants: mosques, aus i rosegadors.
Control de la roba, calçat i vehicles dels visitants.
Control de l’aigua de beguda i pinsos.

La vacunació no confereix cap protecció absolutament segura, però reforça les altres mesures adoptades. No hi ha vacunes comercials contra la salmonel.losi en conills, però es poden preparar autovacunes. En aus, els programes de bioseguretat han d’anar acompanyats de programes de vacunació.

El tractament tèrmic (cocció dels aliments) redueix les possibilitats d’infeccions humanes per Salmonella, ja que aquesta sobreviu a les carns o ous contaminats que no han estat tractats a la temperatura suficient.

CRÈDITS
Rubén Cordón Morales
Informàtic
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió
Responsable dels Serveis Informàtics del Centre de Recerca en Sanitat Animal
(CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Mariano Domingo Álvarez
Doctor en Veterinària
Director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.

Dr. Manel López Béjar
Doctor en Veterinària
Degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guadalupe Rodríguez García
Llicenciada en Veterinària
Agència de Protecció de la Salut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Dra. Elisabet Rodríguez González
Doctora en Veterinària
Responsable de Comunicació del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), UAB-IRTA.
 
Diseny i realització:
ACV – Pg. de Gràcia, 24 pral. 08007 Barcelona
www.acvglobal.com
FONTS D'INFORMACIÓ
  • Algunos aspectos de la epidemiología y prevención de la anisakiosis. Pereira Bueno, Juana María. (1992) Junta de Castilla y León, Consejería de Sanidad.
  • Anisakiasis gastro-alérgica: Hipersensibilidad inmediata debida a parasitación por Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:230-236. MC López Serrano, A Alonso-Gómez, A Moreno-Ancillo, A. Daschner, J Suárez de Parga.
  • Anisakis. Incidencia del nuevo RD 1420/2006 en la Comunidad Autónoma de Andalucía. 20 de diciembre de 2006. Consejería de Salud. Dirección General de Salud Pública y Participación.
  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (http://www.cresa.es).
  • Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andalucía (http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca).
  • Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Generalitat Valencia (http://www.agricultura.gva.es).
  • Curso digital de enfermedades infecciosas porcinas. Laboratorios Syva (http://www.syva.es).
  • Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/salut).
  • Diccionari de veterinària i ramaderia. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Dossier tècnic. Num. 32 Sanitat animal (II). Boví. Noviembre 2008. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/darp).
  • Enfermedades infecciosas de los animales domésticos. Joachim Beer. Ed. Acribia.
  • Food Safety and Inspection Service (http://www.fsis.usda.gov).
  • Higiene e inspección de la carne. Benito Moreno. 2006. Editor: Díaz de Santos.
  • Información para prevenir la triquinosis. Portal del Gobierno de Aragón. Salud y Consumo (http://www.portal.aragon.es/portal/page/portal/SALUDPUBLICA/ZOO/Triquinosis/Información%20para%20prevenir%20la%20Triquinosis.pdf).
  • La gripe aviar ¿una nueva amenaza pandémica? Juan Ortín. Colección Divulgación. 2007. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (http://www.csic.es/documentos/colecciones/divulgacion/gripeAviar.pdf).
  • Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino ().
  • Opinión Comité Científico AESA, nº referencia 2005-008 (http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/COMITE%20CIENTIFICO%20ANISAKIS1.pdf).
  • Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (http://www.fao.org).
  • Organización Mundial de Sanidad Animal (http://www.oie.inT).
  • Real Academia Española (http://www.rae.es).
  • Situación de la triquinosis en Chile. Rodrigo Martínez. Octubre 1998. Escuela de Salud Pública en el Departamento de Epidemiología, Ministerio de Salud.
  • Termoestabilidad de los antígenos de la larva Anisakis simplex. Alergol Inmunol Clin 2000; 15:240-246. ML Baeza Ochoa y MS San Martín. Sección de Alergia, Hospital Universitario Gregorio Marañón. Madrid.
  • Veterinaria Virtual. Facultat de Veterinària de la UAB. Materiales docentes (http://quiro.uab.es).